■ ofrena

Etimologia: del ll. offerenda ‘coses que han de ser ofertes’, neutre pl. del participi de futur passiu del ll. offerre ‘oferir’, a través de la variant ant. oferena
    femení
    1. religió Do que hom ofereix a la divinitat per aplacar-la, propiciar-se-la, o per expiació, o també a un sant.
    2. Allò que hom ofereix a algú. Us faig ofrena de la meva sincera admiració.
  2. litúrgia
    1. El pa i el vi per a l’eucaristia, presentats pels fidels.
    2. per extensió Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.