■ ondular

Etimologia: del fr. onduler, íd., del ll. td. undŭla ‘ona petita’
    verb
  1. intransitiu Moure’s formant ones. Les messes daurades ondulaven suaument.
  2. transitiu
    1. Fer que una cosa es mogui formant ones. El vent ondulava suaument les messes daurades.
    2. Ondar. Ondular els cabells.