■ opinió

Partició sil·làbica: o_pi_ni_ó
Etimologia: del ll. opinio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Manera de jutjar sobre una qüestió. Cadascú creia que la seva opinió era la millor.
    1. Concepte que hom té d’una cosa qüestionable, parer. Les opinions són totes respectables. Sostenir, fer prevaler, algú, la seva opinió.
    2. filosofia Tipus de coneixement, intermedi entre la ciència o coneixement pròpiament veritable, i la ignorància, el qual comporta un judici sobre l’aparença.
    3. opinió pública sociologia Estat de consciència col·lectiu a què arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
    4. opinió teològica cristianisme Doctrina teològica que no ha estat acceptada com a dogma ni com a article de fe i que tampoc no correspon al magisteri eclesiàstic, bé que sovint va lligada a alguna doctrina oficialment reconeguda.
  3. Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja. La bona opinió que tinc de tots ells.