■ oposició

Partició sil·làbica: o_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. td. oppositio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
    1. Acció d’oposar o d’oposar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’oposat.
  3. astronomia Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
  4. dret administratiu Concurs de pretendents a una càtedra, un càrrec administratiu oficial, etc., consistent a fer una sèrie d’exercicis orals o escrits, o orals i escrits, que proven la suficiència d’aquests pretendents.
    1. filosofia i lògica Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc., l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
    2. lingüística Relació existent entre els elements homogenis d’un sistema lingüístic per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
    3. oposició gradual fonètica, fonologia i lingüística Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
    4. oposició significativa lingüística Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
  6. ciències polítiques
    1. Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
    2. oposició extraparlamentària Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives.
  7. en oposició locució adverbial física i electricitat Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles de mig període, o sia π radiants.
  8. en oposició amb locució prepositiva Oposant-se a. Els seus gustos estan en oposició amb els meus.
  9. per oposició a locució prepositiva Per contrast amb. L’elecció, per oposició al concepte tradicional d’hereu, recau en el fill petit.