■ organització

Partició sil·làbica: or_ga_nit_za_ci_ó
Etimologia: de organitzar 1a font: 1736
    femení
    1. Acció d’organitzar o d’organitzar-se;
    2. l’efecte. Encarregar-se de l’organització d’uns jocs florals.
    1. La cosa organitzada. Una organització política.
    2. Manera d’ésser organitzada una cosa. La idea era bona, però l’organització fou desastrosa.
    3. Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada.
    4. organització no governamental [sigla ONG] Associació promoguda per persones que no pertanyen a estaments oficials i que es dedica a tasques assistencials, humanitàries, ecològiques, etc.
  3. organització administrativa dret administratiu Conjunt d’òrgans i dependències en què s’estructuren les administracions públiques.
  4. organització científica del treball organització industrial Conjunt de tècniques utilitzades per augmentar la productivitat del treball industrial.
  5. organització de l’espai geografia Determinació de la funció o de la utilització de les diferents parts d’un territori concret, espai urbà, espai rural, infraestructura, parcs, etc.
  6. organització formal sociologia Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
  7. organització industrial economia Utilització racional i coordinada de les distintes parts d’una empresa, a fi d’aconseguir la màxima eficàcia dels mitjans utilitzats.
  8. organització judicial dret processal Constitució jeràrquica dels poders públics encarregats de l’administració de justícia que determina llurs atribucions i els límits en què poden exercir llur autoritat.
  9. organització social sociologia Entitat específica que denota una situació estable o estructurada de funcionament que comporta una interrelació entre els seus components (persones o grups), els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d’aquesta entitat.
  10. organització territorial dret Conjunt dels ens públics territorials en què s’estructura un estat o una comunitat autònoma.