orgull

Accessory
Etimologia: del germ. frànc. *ŭrgōlī ‘excel·lència’, der. de *ŭrgōl ‘excel·lent’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d’orgull. Tenir un orgull insuportable.
  2. Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.
  3. Cosa que és causa d’un legítim orgull. Aquell deixeble era l’orgull del seu mestre.