■ oriünd
| | oriünda

Partició sil·làbica: o_ri_ünd
Etimologia: del ll. oriundus, -a, -um, íd., participi de futur passiu de oriri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que té l’origen en tal o tal lloc, originari.
  2. esports En alguns esports, especialment el futbol, dit del jugador que, nascut fora del país on és fitxat, és fet passar per originari del país.