■ orientació

Partició sil·làbica: o_ri_en_ta_ci_ó
Etimologia: de orientar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinació del lloc on es troba una persona o cosa.
    3. Direcció que cal seguir.
    4. figuradament Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi.
    1. religió Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
    2. arquitectura Forma de construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. per extensió arquitectura Direcció que tenen les sinagogues o mesquites envers Jerusalem o la Meca, respectivament.
  3. pedagogia
    1. orientació escolar Procés mitjançant el qual hom suggereix i aconsella les possibles solucions als problemes que travessen un alumne o un centre escolar.
    2. orientació professional Procés pel qual una persona o institució aconsella una altra persona sobre l’elecció de la seva professió.