■ orientar

Partició sil·làbica: o_ri_en_tar
Etimologia: de orient 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Col·locar una cosa en una posició determinada respecte als punts cardinals. Un edifici que és molt ben orientat. La casa és orientada vers el sud-oest.
    2. especialment Construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. orientar un mapa (o un pla) Posar-lo de manera que els seus costats est, nord, etc., mirin respectivament a l’est, al nord, etc.
  2. transitiu
    1. Determinar la posició d’una persona o d’una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinar on és la direcció que una persona o cosa ha de seguir. Orienteu bé el visitant, que no es perdi. Em podeu orientar per a anar al santuari?
    1. transitiu figuradament Informar algú de l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi. Un fullet explicatiu per a orientar la gent sobre un tema. Quan et van informar sobre això et van orientar malament.
    2. pronominal Adquirir els elements de judici necessaris sobre una qüestió per a poder actuar convenientment. La informació que rebo sobre aquest tema és confusa i no m’oriento.
  4. transitiu nàutica
    1. Disposar una vela o les veles de manera que rebin el vent amb l’angle més avantatjós per a la propulsió.
    2. Determinar i marcar, en una carta o en un pla, la direcció nord-sud per tal de conèixer la situació de cadascuna de les seves parts respecte als quatre punts cardinals.