Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ ortigar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortigar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de ortiga 1a font: 1840

masculí Herbassar d’ortigues.

Vegeu també:
ortigar²

■ ortigar¹

masculí Herbassar d’ortigues Vegeu també ortigar 2

■ ortigar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortigar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. ortigar¹

verb

transitiu Punxar o fer coïssor amb ortigues.
pronominal M’he ortigat totes les cames.

Vegeu també:

■ ortigar²

verb transitiu Punxar o fer coïssor amb ortigues pronominal M’he ortigat totes les cames Vegeu també ortigar 1