■ pacífic
| | pacífica

Etimologia: del ll. pacificus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. De pau, que està en pau.
    2. Que s’esdevé en pau.
    3. Que emmena o tendeix a emmenar la pau. Intencions pacífiques.
    4. Que ama la pau, enemic de la guerra.
    5. Quiet, plàcid. Un boig pacífic.
  2. masculí numismàtica Espècie monetària d’or barcelonesa, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó l’any 1465.