palatal

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. palatum ‘paladar’ 1a font: c. 1900
Body
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al paladar.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur: les consonants [ʃ, ʒ, tʃ, dʒ, ɲ, ʎ, j] i les vocals anteriors.