■ panorama

Etimologia: de pan- i -orama 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. Vista d’un horitzó molt dilatat.
    2. figuradament Aspecte global d’una qüestió, d’una activitat, d’una època. El panorama actual de la literatura catalana.
    3. figuradament i irònicament A casa tenim un bon panorama, tots estem a l’atur!
  2. art Perspectiva total o parcial d’una escena o paisatge projectat circularment en l’interior d’una rotonda el centre de la qual és ocupat per l’espectador, que n’obté il·lusió de realitat.