partició

Accessory
Partició sil·làbica: par_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. partitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    femení
    1. Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o els confins;
    2. l’efecte. No vol amos ni particions, la mar.
    1. Distribució de les parts d’una cosa.
    2. química física Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
    3. partició hereditària dret civil Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sigui per llei o per disposició d’última voluntat.
  1. heràldica Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
  2. funció de partició mecànica estadística Factor de normalització de la distribució de probabilitat que és proporcional a la suma, sobre tots els estats microscòpics d’un sistema, de l’exponencial del quocient de la seva energia respectiva i l’energia tèrmica mitjana, canviat de signe.
  3. funció de partició química física Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula.
  4. partició d’un conjunt àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.