■ patuès

Partició sil·làbica: pa_tu_ès
Etimologia: del fr. patois, íd., der. de l’arrel patt- (com de patte ‘pota’), que expressa matusseria, familiaritat
masculí lingüística Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.