Es mostren 3 resultats

■ pega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pega</title>

Etimologia: del ll. vg. td. pĭca, alteració del ll. pĭx, pĭcis, íd. 1a font: 1249
    femení
    1. Substància negra o d’un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà. Negre com la pega. Enganxar amb pega.
    2. per extensió Qualsevol substància adhesiva.
    3. pega de sabater Pega mesclada amb cera verge.
    4. pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles.
    5. pega grega Colofònia.
  2. Mala sort que sembla perseguir algú. Estar de pega. Ja és pega!
  3. fer-hi pega (una cosa posada en un cert indret, etc.) No anar-hi gens bé, fer-hi lleig.

■ pega

femení Substància negra o d’un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destillació del quitrà Negre com la pega Enganxar amb pega per extensió Qualsevol substància adhesiva pega de sabater Pega mesclada amb cera verge pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles pega grega Colofònia Mala sort que sembla perseguir algú Estar de pega Ja és pega fer-hi pega una cosa posada en un cert indret, etc No anar-hi gens bé, fer-hi lleig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pega-roques

■ pega-roques

masculí ictiologia Qualsevol peix de la família dels gobiesòcids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pec
| pega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pec</title>

Etimologia: del ll. pĕcus, -ŏris, neutre col·lectiu ‘bestiar, ramat’ i pĕcus, -ŭdis, femení individual ‘cap de bestiar, bèstia (insult)’; la distinció entre tots dos mots tendí a desaparèixer en benefici del primer, l’únic que sobrevisqué en les llengües romàniques 1a font: 1250
adjectiu Neci, no gens intel·ligent.

■ pec
| pega

adjectiu Neci, no gens intelligent
Traducció