■ pejoratiu | pejorativa

Partició sil·làbica: pe_jo_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. td. pejorare ‘empitjorar’, der. de pejor, -ōris ‘pitjor’
adjectiu lingüística Dit de l’element lingüístic que expressa o pot expressar una significació de caràcter desfavorable.