■ pelegrí
| | pelegrina

Homòfon: pelagrí
Compareu: peregrí
Etimologia: del ll. td. pelegrinus, -a, -um, dissimilació del cl. peregrinus ‘estranger, rodamon’, der. de perĕgre ‘de (a) l’estranger’, de per i ager ‘camp’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení religió Persona que fa per devoció un romiatge a algun santuari, sol o en companyia d’altres. Hom l’anomena també romeu.
  2. masculí ictiologia Peix cartilaginós de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels cetorrínids (Cetorhinus maximus), filtrador i de grans dimensions.
  3. femení zoologia Petxina de pelegrí.