Gran Diccionari

Es mostren 4 resultats

pena1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pena</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. poena, i aquest, del gr. poinḗ ‘multa, compensació, penyora’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
    1. Sofriment, dany, que es fa patir al qui ha comès un delicte, una falta. Infligir, aplicar, una pena. Alleujar, mitigar, una pena. Condonar una pena. Pena aflictiva.
    2. dret penal Efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
    3. religió Càstig reservat als pecadors.
    4. ànima en pena religió Ànima que sofreix les penes de l’infern o del purgatori.
    5. pena corporal dret penal Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
    6. pena de mort (o pena capital) dret penal Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
    7. pena eterna religió Infern, que inclou la pena de dany i la pena de sentit.
    8. pena temporal religió Dolor o sofriment de duració limitada, sofert com a expiació del pecat, en aquesta vida o en l’altra.
    9. semblar una ànima en pena figuradament Tenir un aspecte mújol, trist, abatut.
    1. Dolor, angoixa, morals que provenen de l’ànsia, del temor, de la compassió. Fa pena de veure’l tan abatut. Em fa pena, pobre xicot! És una pena que sigui tan gandul. Això em fa estar en pena.
    2. treure (algú) de pena Alliberar-lo d’una preocupació, una inquietud, etc.
    1. Esforç que costa de fer. Doneu-vos pena, treballeu. Amb penes i treballs vam reeixir. Pren-te la pena de llegir-lo i veuràs com t’agradarà.
    2. valer (o pagar) la pena Expressió usada per a indicar que alguna cosa té valor o mèrit, és prou bona o interessant per a compensar els inconvenients que presenta, etc. No val la pena d’anar-hi. Paga la pena matinar per anar a buscar bolets.
    1. a penes locució adverbial Gairebé no. A penes m’ha mirat.
    2. a penes locució adverbial Tot seguit que. A penes havíem sortit de casa que es va posar a ploure.
    3. amb penes i treballs Amb prou feines.
  1. pena de terç història del dret català Del segle XIII al XVIII en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes, clàusula penal contractual en virtut de la qual el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc.



  2. Vegeu també:
    pena2
    pena3

pena1

pena2

pena2

pena3

pena3

pena-rogenc
| pena-rogenca

pena-rogenc
| pena-rogenca