percaçar

Accessory
Etimologia: de per- i caçar 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Cercar amb ardor, perseguir la consecució d’alguna cosa. Ell li percaçava tot el mal que podia. Ara, els ous són molt percaçats.
  2. pronominal Procurar-se. És gran la fama que ha sabut percaçar-se.