■ percussió

Partició sil·làbica: per_cus_si_ó
Etimologia: del ll. percussio, -ōnis, íd. 1a font: 1403
    femení
    1. Acció de percudir;
    2. l’efecte.
  2. armament Cop donat a l’estopí d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació del fulminant.
  3. diagnosi Mètode d’exploració clínica que consisteix a provocar certs sons donant cops amb els dits o amb un instrument especial, en una regió del cos, per tal de conèixer l’estat de les vísceres subjacents.
  4. música
    1. En l’orquestra o en una banda de música, el conjunt d’instruments de percussió, com el timbal, els platerets, etc.
    2. instruments de percussió Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor i una superfície de tripa, metall o fusta.
  5. coeficient de percussió mecànica En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.