■ perorar

Partició sil·làbica: per_o_rar
Etimologia: del ll. perorare, íd. 1a font: 1784
    verb intransitiu
  1. Pronunciar un discurs o discursos. Ara peroren els convidats.
  2. per extensió i col·loquialment Parlar, algú, com si fes un discurs. De cop i volta, es posà a perorar contra meu.