■ pipar

Etimologia: de pipa 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Fumar amb pipa. El pescador pipava assegut vora la mar.
  2. transitiu
    1. Xuclar (el fum) d’una pipa, d’un cigar.
    2. Xuclar (una pipa, un cigar).
  3. intransitiu col·loquialment Beure begudes alcohòliques.