■ pis

Etimologia: de pisar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. arquitectura i construcció
    1. Cadascuna de les divisions horitzontals d’un edifici, cadascun dels compartiments superposats que el formen, llevat de la planta baixa. Una casa de cinc pisos.
    2. Cadascun dels apartaments que, en un edifici, són llogats o venuts separadament, encara que siguin al mateix nivell. Quatre pisos per replà.
    3. pis franc Pis ocupat temporalment per un o més delinqüents en el moment de cometre un delicte o en un moment immediatament anterior o posterior.
  2. per extensió
    1. Cadascun dels sostres en què és disposada una cosa. Un pastís de quatre pisos. L’avió Jumbo té dos pisos per a passatgers.
    2. pis estratigràfic estratigrafia Estatge.