Es mostren 2 resultats

■ plaga1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plaga</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. plaga ‘cop, ferida’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. obsolet Nafra, úlcera.
    1. Flagell, calamitat.
    2. Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable. Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals.
    3. Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat. La plaga de la corrupció.
    4. patologia Pesta.
    5. agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
    6. plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.



    3. Vegeu també:
    plaga2

■ plaga1

femení obsolet Nafra, úlcera Flagell, calamitat Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat La plaga de la corrupció patologia Pesta agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel Vegeu també plaga 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaga2

■ plaga2

masculí i femení Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament Fer el plaga Vegeu també plaga 1
Informació complementària
Traducció