plebeu
| | plebea

Accessory
Partició sil·làbica: ple_beu
Etimologia: del ll. plebeius, -a, -um, íd. 1a font: 1488
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la plebs. Una família plebea.
    2. Vulgar.
  2. masculí i femení història A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis.