■ plomall

Etimologia: de ploma1 1a font: c. 1415
    masculí
    1. ornitologia Pom de plomes que certes espècies d’ocells presenten al cap.
    2. Feix de plomes emprat com a adorn d’un capell, d’un elm o un casc, etc.
    3. Feix de plomes lligades a l’extrem d’un mànec per a treure la pols dels mobles, etc.
  2. Feix d’apèndixs filiformes que formen com un plomall.
  3. botànica Vil·là.
  4. ecologia Emissió visible composta exclusivament de gasos o de gasos amb partícules, que surt d’una xemeneia. Plomall cònic, en ventall, fumigador, turbulent.
  5. heràldica Ornament del casc, fet generalment amb les plomes de l’agró.