pneumàtic
Accessory
Partició sil·làbica: pneu_mà_tic
Homòfon: neumàtic
Etimologia: del ll. pneumatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pneumatikós, íd. 1a font: 1803, DEst.
Homòfon: neumàtic
Etimologia: del ll. pneumatĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pneumatikós, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aire o als altres fluids gasosos.
-
- adjectiu Mogut per la pressió de l’aire comprimit.
- femení automàtica, automació Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
-
- adjectiu Disposat adequadament per a contenir aire comprimit.
- masculí transports Element de les rodes de molts vehicles, constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú (cambra), i per un embolcall (coberta).
- màquina pneumàtica física i tecnologia Dispositiu que permet de treure l’aire contingut en un recipient o en un recinte, tot fent-hi el buit.
- adjectiu Que conté aire.
- adjectiu filosofia i religió Relatiu o pertanyent al pneuma, a l’esperit o a l’Esperit Sant.
- femení física Part de la física que tracta de les propietats de l’aire i dels altres gasos, des del punt de vista de llur moviment.
- adjectiu música Dit de la notació de la música bizantina que, en vist de l’ecfonètica, indica els intervals.