■ polígon

Etimologia: de poli- i -gon
    masculí
  1. geometria
    1. Figura plana i tancada formada pels segments P1P2, P2P3, ..., Pn-1Pn, i PnP1, que són anomenats costats del polígon, essent els punts P1, P2, ..., Pn, amb n ≥ 3, els anomenats vèrtexs del polígon.
    2. polígon esfèric Porció de la superfície d’una esfera que és limitada per arcs de cercles màxims.
    3. polígon guerxo Figura tancada, limitada per segments de recta tots els quals no són en un mateix pla.
  2. física
    1. polígon de forces Construcció gràfica que serveix per a trobar la resultant d’un sistema de forces qualsevol.
    2. polígon de sustentació Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
    3. polígon funicular Construcció gràfica usada en estàtica per a trobar la recta d’aplicació de la resultant d’un sistema de forces.
    1. urbanisme Superfície de sòl delimitada que un municipi o l’administració destina a un ús determinat (industrial, residencial, comercial, etc.) d’acord amb els plans urbanístics aprovats. Polígon residencial.
    2. polígon de tir organització militar Camp dotat d’instal·lacions adients per tal que els artillers puguin exercitar-se en l’execució, observació i maniobra del foc de les peces.
    3. polígon industrial indústria i urbanisme Nucli de creixement industrial que respon a una localització específica de les indústries.