■ predicar

Etimologia: del ll. praedicare, íd. 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. cristianisme Anunciar, proclamar, ensenyar (la paraula de Déu, l’Evangeli).
    2. usat absolutament cristianisme Fer un sermó.
    3. Recomanar als altres. Ell predica l’estalvi, però és un malgastador.
    4. usat absolutament Cercar d’inculcar amb discursos, advertiments, etc. Ell sempre predica, però no fa.
    5. usat absolutament figuradament Predicar amb l’exemple.
  2. lògica Afirmar una cosa d’una altra, especialment del subjecte de la proposició.