predicat

Accessory
Etimologia: del ll. praedicatus, -a, -um, participi de praedicare ‘predicar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. lògica Allò que és afirmat o negat del subjecte d’una proposició.
  2. gramàtica
    1. Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte.
    2. predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu acompanyat d’un atribut.
    3. predicat verbal Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu.