■ prefectura

Etimologia: del ll. praefectūra, íd.
    femení
    1. Dignitat i càrrec de prefecte.
    2. Època i durada del govern d’un prefecte.
    3. Conjunt de prefectes d’un país.
    1. Edifici on el prefecte resideix o exerceix el seu càrrec.
    2. història A la Roma imperial, conjunt d’edificis constituït per arxius, l’oficina del prefecte i les sales on eren comunicades llurs decisions.
    1. geografia administrativa Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de diversos estats (el Japó, la República Centreafricana, Ruanda, el Txad).
    2. història Territori governat per un prefecte.
    3. història Divisió administrativa de l’estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 1810.
  4. geografia administrativa
    1. A França, capital de departament.
    2. prefectura marítima A l’estat francès, port de guerra, capital d’una regió naval.
  5. prefectura apostòlica dret canònic Circumscripció eclesiàstica pròpia dels països de missió, prèvia a la diòcesi, regida per un prefecte apostòlic.