■ preparació

Partició sil·làbica: pre_pa_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. praeparatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Acció de preparar o preparar-se;
    2. l’efecte.
  2. Coneixements teòrics o pràctics que hom té sobre una matèria.
  3. esports Entrenament.
  4. química i biologia Conjunt format per un portaobjectes, un cobreobjectes i la mostra que hom vol estudiar al microscopi.
  5. preparació de l’atac tàctica Fase del combat ofensiu portada generalment a cap per l’artilleria, consistent en un conjunt d’accions de foc adreçades a neutralitzar les posicions enemigues que per llur natura i situació poden impedir l’avanç de la pròpia infanteria.
  6. preparació petrogràfica petrografia Tros de roca, resultat de desgastar el resquill que hom pren per a l’anàlisi i al qual acostuma a donar un gruix d’uns 0,03 mm.