■ primitiu | primitiva

Partició sil·làbica: pri_mi_tiu
Etimologia: del ll. primitivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
  1. adjectiu
    1. Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa. Els homes primitius. Tornar una cosa al seu estat primitiu.
    2. geomorfologia Dit dels terrenys formats més antigament.
    3. societats primitives antropologia Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental.
  2. adjectiu
    1. Que no és derivat.
    2. lingüística Dit del mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua.
    3. Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.
    4. color primitiu física Color espectral.
  3. adjectiu per extensió Construït o fet sense perfeccionaments ni refinaments. Era una fàbrica molt primitiva.
  4. adjectiu i masculí i femení art
    1. Nom donat als pintors italians de la segona meitat del segle XIV i de la primera del segle XV i, per extensió, a tots els pintors europeus de la fi de l’edat mitjana.
    2. Dit dels pintors autodidactes de la fi del segle XIX i començament del segle XX, coneguts també amb el nom de naïfs.
  5. adjectiu matemàtiques
    1. En una teoria matemàtica, dit de cadascun dels objectes matemàtics inicials que són caracteritzats només pels axiomes de la teoria.
    2. Donada una funció g, dit de la funció f tal que la derivada de f és igual a g.
  6. tecnologia
    1. circumferència primitiva Circumferència imaginària amb centre a l’eix d’una roda dentada i de diàmetre el producte del nombre de dents pel mòdul o pas diametral, sobre la qual hom mesura el pas de les dents i amb relació a la qual hom marca les dimensions de les esmentades dents.
    2. punt primitiu Punt de la circumferència primitiva que separa l’arc d’aproximació de l’arc d’allunyament i que és la intersecció de la línia d’acció i de l’esmentada circumferència.