■ principal

Etimologia: del ll. principalis ‘originari, primitiu, principal’, der. de princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    [abreviatura pral.]
  1. adjectiu
    1. Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau. El personatge principal. Aquesta és la vila principal de la contrada.
    2. El més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.
  2. masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció; cap, director.
  3. masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
  4. masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat.
  5. masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon.
  6. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot que no perd el seu accent en el sintagma.
    2. Dit del mot que té significació independent.
    3. oració principal En l’oració composta, proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada.
  7. masculí plural música Registre o joc de boca de fons, de l’orgue, anomenats també flautats.
  8. òptica
    1. eix principal En un sistema òptic centrat, l’eix de revolució.
    2. pla principal Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
    3. punt principal Cadascun dels punts on els plans principals d’un sistema òptic tallen l’eix del sistema.
  9. eix principal física Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc.).