■ prisma

Etimologia: del ll. prisma, -ātis, i aquest, del gr. prĩsma, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. geometria Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
  2. cristal·lografia Forma cristal·logràfica constituïda per una sèrie de cares que es tallen paral·lelament a una sola direcció i són agrupades al voltant seu.
  3. òptica Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma.
  4. prisma d’acreció geologia Superposició de làmines encavalcades davant d’una placa, per damunt d’una zona de subducció.