■ privació

Partició sil·làbica: pri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. privatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment.
  2. Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.
  3. Abstenció voluntària de quelcom.