■ privilegiar

Partició sil·làbica: pri_vi_le_gi_ar
Etimologia: del b. ll. privilegiare, íd. 1a font: 1315
    verb transitiu
  1. Concedir un privilegi. El rei privilegià la vila.
  2. Exceptuar algú d’una càrrega, concedir-li una exempció o prerrogativa que d’altres no tenen. Aquest funcionari està privilegiat.