■ proclamació

Partició sil·làbica: pro_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. proclamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de proclamar;
    2. l’efecte.
  2. Declaració pública i solemne, anunci oficial d’un esdeveniment, d’una llei, d’unes eleccions, etc., per part de qui en té l’autorització. Proclamació de la república. Proclamació dels resultats d’unes eleccions. Proclamació del guanyador.
  3. Testificació, lloança, reconeixement, públic i solemne. Proclamació d’innocència. Proclamació dels drets de l’home.
  4. ciències polítiques En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d’una determinada persona com a candidat, així com el nomenament de representants efectius.