■ procuració

Partició sil·làbica: pro_cu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. procuratio, -ōnis, íd.
    femení
  1. dret Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu. Obrar per procuració.
  2. Procuradoratge.
  3. Procuradoria.
  4. dret canònic i dret català A la baixa edat mitjana exacció que els prelats cobraven sobre les parròquies com a retribució de les visites que hi feien personalment.