■ promès | promesa

Etimologia: del ll. promissus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení Cadascun dels dos que s’han promès o donat mútuament paraula de casament.
  2. femení
    1. Acció de prometre, prometiment, prometença.
    2. La cosa promesa.
  3. femení
    1. dret Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació. Promesa de compra, de venda.
    2. dret i dret canònic Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.
    3. promesa de contracte dret i dret civil Compromís mutu en ordre a un contracte futur que, per manca de dades concretes o per algun impediment legal transitori, no pot encara ésser celebrat.
    4. promesa de matrimoni dret civil i dret canònic Esposalles, bé que la promesa és sols unilateral.
    5. promesa d’heretar dret civil català Segons el dret tradicional recollit per l’actual compilació del dret civil català, promesa que té la mateixa eficàcia que un heretament.
  4. femení escoltisme Compromís de fidelitat que els minyons de muntanya poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme.
  5. fills de la promesa Bíblia Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no.