■ promontori

Etimologia: del ll. promontorium, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.
  2. anatomia animal
    1. Prominència que fa a la pelvis l’angle sacrovertebral.
    2. Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà.