■ promulgació

Partició sil·làbica: pro_mul_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. promulgatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de promulgar;
    2. l’efecte.
  2. promulgació de lleis dret Acte solemne pel qual el cap de l’estat testifica l’existència d’una llei i n’ordena l’observança. És un acte divers de la publicació d’ençà de la Revolució Francesa.