■ propietari
| | propietària

Partició sil·làbica: pro_pi_e_ta_ri
Etimologia: del ll. proprietarius, -a, -um, íd. 1a font: 1440
    masculí i femení dret civil
  1. Persona que té el títol de propietat d’una cosa o d’un dret.
  2. especialment Arrendador d’un immoble (en contraposició a l’arrendatari).