■ prudència

Partició sil·làbica: pru_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. prudentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de prudent.
  2. ètica
    1. En la moral tradicional i en la teologia, la virtut d’ésser prudent, una de les quatre virtuts cardinals.
    2. En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.
    3. Por, precaució, temor del risc i del perill.