■ puntual

Partició sil·làbica: pun_tu_al
Etimologia: del b. ll. punctualis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat. No heu estat puntual: heu arribat mitja hora massa tard.
  2. Exacte i minuciós. Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa.
    1. Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos. Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.
    2. astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
    3. geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són punts.
    4. lingüística Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).