■ puntualitzar

Partició sil·làbica: pun_tu_a_lit_zar
Etimologia: de puntual 1a font: 1839, DLab.
verb transitiu Concretar, precisar, cadascun dels punts o les circumstàncies d’un afer, d’un esdeveniment, etc. Vull puntualitzar que això no va ser iniciativa meva.