■ quarantè | quarantena

Etimologia: de quaranta 1a font: 1252
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té trenta-nou davant seu, el que fa quaranta.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quaranta parts iguals.
  3. masculí Un quarantè, 1/40. Els ordinals i fraccionaris compresos entre quarantè i cinquantè són: quaranta-unè, quaranta-dosè, quaranta-tresè, quaranta-quatrè, quaranta-cinquè, quaranta-sisè, quaranta-setè, quaranta-vuitè, quaranta-novè (femení: quaranta-unena, quaranta-dosena, etc.).
  4. femení Conjunt de quaranta unitats.
  5. femení usat absolutament Edat de quaranta anys. Arribar a la quarantena.
  6. femení higiene
    1. Aïllament de quaranta dies imposat antigament als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties, abans de deixar-los circular lliurement per zona no contaminada.
    2. Espai de temps que ha d’estar aïllada i vigilada una persona, un animal o una cosa portadors o possibles portadors d’una malaltia contagiosa. Fer quarantena.
  7. posar en quarantena figuradament Diferir l’acceptació d’una creença en una cosa fins a assegurar-se de la seva certesa.