■ ràfec

Etimologia: ant. rafe, de l’àr. vg. ráffä, pronúncia tardana de ráffa, més conegut en la forma raff, íd., pl. col·lectiu d’aquell, amb una -c epitètica (cf. tàvec, ràvec) 1a font: 1639
    masculí construcció
  1. Part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana.
  2. per extensió Canal de la teulada situada a l’extrem del ràfec.