■ rústec | rústega

Compareu: rústic
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um ‘del camp, de pagès’ der. de rus, rurus ‘camp’ 1a font: c. 1396
    adjectiu
    1. Aspre al tacte, no polit, raspós.
    2. Mancat de finor, no polit. Mobles rústecs.
    3. figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual. Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega.
  2. Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega.
  3. en rústega arts gràfiques En rústica.